El món teatral

Història del Teatre Musical Antiguitat i Edat Mitjana El teatre musical a Europa data des de l'antiga Grècia, que incloïa música i dansa a les seves comèdies i tragèdies ja al segle V aC. Tant Èsquil i Sòfocles componien la música que acompanyava les seves obres i coreografiaven  els balls del cor. A les comèdies romanes de Plauet al segle III aC s'incloïen cançons i rutines de dansa realitzades amb orquestracions. Els romans, a més, van incloure innovacions tècniques: per exemple, per fer els passos de ball més audibles en els grans teatres a l'aire lliure, els actors posaven unes peces metàl·liques nomenades " sabilla" a les sabates (les primeres sabates de claquè). A l'Edat Mitjana, el teatre a Europa consistia en comediants itinerants i petites companyies d'actors que cantaven i oferien comèdia de slapstick. Posteriorment es van crear els misteris,  els quals ensenyaven una història bíblica en diverses parts. Diversos escenaris amb rode

Broadway Aquesta zona és un dels llocs d'Estats Units on es concentren major nombre d'establiments de diversió i espectacles, amb grans teatres, petites sales de varietats, restaurants, cinemes i bars. Des de la dècada de 1980, la ciutat de Nova York ha intentat que es produeixi un nou ressorgir de l'activitat teatral al districte de Broadway. També tenen la seva seu el Centre Lincoln per a les Arts Escèniques i la Universitat de Columbia (1754). És un dels carrers comercials més importants de la ciutat de Nova York, s'estén seguint un eix nord-sud. dissenyada pels holandesos al començament de segle XVII, ha anat creixent a partir d'aquest petit assentament que els seus primers pobladors van establir a l'extrem meridional de l'illa de Manhattan. Avuí ocupa una extensió de 27 km, fins a arribar al límit septentrional de la ciutat, al districte de l'Bronx. Travessa la part baixa de Manhattan, districte financer per excel·lència, i ruta tradiciona

DAGOLL DAGOM  És una companyia de teatre que va ser fundada pel director i poeta Joan Ollé. El 30 d’abril de 1974 va estrenar el seu primer treball: “Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos” basat en poemes de Rafael Alberti. L’any 1975 estrena l’ escenificació oberta sobre poemes de Joan Salvat Papasseit “ Nocturn per acordió ” amb música de Ramon Muntaner i col·laboració de Lluís Llach. El llançament de la companyia cara al gran públic, així com la seva professionalització es va produir l’any 1977 amb “ No hablaré en clase ” espectacle sobre els records de la infància a l’època franquista. COMEDIANTS Comediants és un col·lectiu format per actors, músics i artistes de tot tipus dedicat per complet al món de la creació. Tot i que bàsicament se’l coneix com a grup teatral, el cert és que compta en el seu haver amb una variada producció en els camps més dispars. Dissenys, discos, llibres, projectes festius, pel·lícules, vestuari, materials ped

Evolució del Teatre Català -En l’època medieval la majoria del teatre que es representava era religiós. Generalment les representacions eren cantades amb escenes simultànies i en les que integraven el públic en l’espectacle. A partir de l’època medieval l’art dramàtic català es va refugiar en els espectacles populars i el teatre culte es feia en castellà. La vinguda del barro va fer triomfar el models teatrals castellans del anomenat Segla d’Or i al país Valencia es va estendre el teatre en aquesta llengua. Al segle XVII un dels personatges a destacar és Francesc Fontanella, el qual va imposar teatre català a traves dels joglars. L’unica peça que esta parcialment conservada de Fontanella és “La comèdia famosa de la gloriosa Vergue i Martir Santa Bàrbara”, el 1617. La derrota a la guerra de Successió, en el segle 18, va fer que es tanquessin els espais teatrals i es va tornar a imposar el castellà. A les darreries del segle XVIII a Barcelona i Valencia es van pos

Personal i les seves funcions Actor -a actriu:  Persona encarregada d’interpretar els personatges d’una obra teatral. Apuntador -a:  Persona que dicta el text teatral als actors i actrius durant la representació. Attrezzista:  Persona responsable de l’attrezzo. Coreògraf -a:  Persona que prepara i dirigeix els balls d’un espectacle. Encarregat -ada de so:  Persona tècnica responsable dels elements sonors de la representació, com ara la música i altres efectes sonors. Encarregat -ada de vestuari (sastreria):  Persona responsable del disseny i confecció dels vestits dels actors i les actrius. Escenògraf -a:  Persona encarregada de dissenyar i preparar l’escenografia de la representació. Il·luminador -a:  Persona responsable de la il·luminació de cada escena. Tramoista:  Persona encarregada de la tramoia (mitjans mecànics per fer els canvis d’escenografia, efectes especials, etc.). Director -a:  És el màxim responsable de tot el procés de creació. Durant la creac

Parts del Teatre Attrezzo:   Conjunt d’accessoris de decoració, de mobiliari, etc. que s’utilitzen en una escenografia. Bambolina:   Cadascuna de les bandes de tela o de paper pintades que, penjades del sostre d’un escenari, formen la part superior d’una decoració figurant un sostre, branques pintades, el cel… També serveixen per dissimular la barra de focus de sobre l’escenari. Bastidors:   Teles o papers pintats que es posen a banda i banda de l’escenari i que formen part d’una decoració teatral. Entre bastidors, d’amagat del públic. Boca:   L’obertura que deixa el marc d’un escenari. Camerino:   Cadascuna de les cambres destinades als actors i actrius per vestir-s’hi, reposar-hi, etc. Decorat:   Imatge pintada sobre tela o paper que representa el lloc on s’esdevé l’acció de l’obra. Escena:  Lloc o part del teatre on es representa l’obra, l’espectacle teatral. Escenari:   Part del teatre on es desenvolupa l’acció dramàtica i on es col·loca l’escenografia. Esce