Desenvolupament de la comèdia musical

Desenvolupament de la comèdia musical

La primera peça teatral que conforma la concepció moderna del musical, afegint ball i música original que ajudava a narrar la història, es considera que va ser The Black Crook, que s'estrenà a Nova York el 12 de setembre de 1866.Els comediants  Edward Harrigan i Tony Hart van produir i protagonitzar musicals a Broadway des de 1878 (The Mulligan Guard Picnic) fins a 1885, amb llibret de Harrigan i música del seu sogre David Braham. La durada dels espectacles teatrals canvià ràpidament, alhora que naixia el musical modern. La primera obra que arribà a les 500 funcions consecutiva va ser la comèdia (no musical) Our Boys, que s'estrenà el 1875 a Londres, que marcà un rècord de 1.362 funcions.
Malgrat a les dificultats econòmiques del moment i a la competencia del cine, l'òpera que Show Boat i d'altres musicals de l'època.

"L'edat d'or"(anys 40 a 60):

La dècada de 1940 començaria amb nous èxits de Porter, Irving Berlin , Rodgers & Hart, Weill i Gershwin, alguns dels quals farien més de 500 funcions mentre que l'economia reflotava, tot i que els canvis artístics encara estaven a l'aire.

1950s:
la dansa era una part integral de West Side Story (1957), que transportava Romeo i Julieta a l'actualitat a Nova York; i convertint les famílies rivals dels Montesco i Capuletos en bandes rivals, els Jets i els Sharks. La dècada dels 50 acabà amb el darrer èxit de Rodgers & Hammerstein, The Sound of Music, que també va ser un nou èxit per Mary Martin. Rutllà durant 1.443 funcions i compartí el Premi Tony al Millor Musical. Juntament amb la seva adaptació cinematogràfica de 1965, esdevingué un dels musicals més populars de tota la història.


1960s :
En aquesta dècada també comença a despuntar un nom que tindria un impacte considerable en la historia  del teatre musical Stephen Sondheim.
El musical començà a divergi cap a finals dels 50. La música rock també seria usada en diversos musicals.

Temes Socials:

Entre els primers treballs de l'Era d'Or dirigits cap a la tolerància racial apareixen Finian's Rainbow, South Pacific, i The King and I. Cap a finals de l'Era d'Or també aparegueren diversos musicals que tractaven sobre el judaisme i els costums jueus, com Fiddler on ther Roof, Milk and Honey, Blitz! i posteriorment, Rags.
La tolerància ha esdevingut una temàtica important als musicals en les dècades recents. El final de West Side Story deixava un missatge de tolerància racial. A finals dels 60, els musicals ja eren racialment integrats, amb els membres blancs i negres dels repartiments cobrint qualsevol paper, com succeïa a Hair.