Història del Teatre Musical

Història del Teatre Musical

Antiguitat i Edat Mitjana

El teatre musical a Europa data des de l'antiga Grècia, que incloïa música i dansa a les seves comèdies i tragèdies ja al segle V aC. Tant Èsquil i Sòfocles componien la música que acompanyava les seves obres i coreografiaven  els balls del cor. A les comèdies romanes de Plauet al segle III aC s'incloïen cançons i rutines de dansa realitzades amb orquestracions. Els romans, a més, van incloure innovacions tècniques: per exemple, per fer els passos de ball més audibles en els grans teatres a l'aire lliure, els actors posaven unes peces metàl·liques nomenades "sabilla" a les sabates (les primeres sabates de claquè).

A l'Edat Mitjana, el teatre a Europa consistia en comediants itinerants i petites companyies d'actors que cantaven i oferien comèdia de slapstick. Posteriorment es van crear els misteris,  els quals ensenyaven una història bíblica en diverses parts. Diversos escenaris amb rodes es movien per la ciutat, i un grup d'actors narrava la seva part de la història. Un cop acabaven, el grup es movia i n'arribava un de nou per narrar la seva part. Aquestes obres desenvoluparen una forma autònoma de teatre musical, amb formes poètiques que de vegades alternaven amb formes poètiques i diàlegs en prosa i cants litúrgics.

Del Renaixament al segle XVIII

Durant el Renaixement , les formes de la comèdia medieval es transformaren en la commedia dell'arte, una tradició teatral italiana on els clowns improvisaven la funció mitjançant històries familiars i, des d'ací, en l'òpera bufa. Cap al segle XVIII, a la Gran Bretanya, França i Alemanya es van fer populars dues formes de teatre musical: les òperes balladístiques, com The Beggar's Opera (1728), de John Gay, principalment arguments romàntics, com The Bohemian Girl (1845), de Michael Balfe.
A l'Amèrica colonial el teatre no va tenir una presència significativa fins al 1752, quan l'empresari teatral londinenc William Hallan va enviar una companyia de 12 actors a les colònies amb el seu germà Lewis com a director.