Companyies teatrals Catalanes

DAGOLL DAGOM 

És una companyia de teatre que va ser fundada pel director i poeta Joan Ollé. El 30 d’abril de 1974 va estrenar el seu primer treball: “Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos” basat en poemes de Rafael Alberti.

L’any 1975 estrena l’ escenificació oberta sobre poemes de Joan Salvat Papasseit “Nocturn per acordió” amb música de Ramon Muntaner i col·laboració de Lluís Llach.

El llançament de la companyia cara al gran públic, així com la seva professionalització es va produir l’any 1977 amb “No hablaré en clase” espectacle sobre els records de la infància a l’època franquista.

COMEDIANTS

Comediants és un col·lectiu format per actors, músics i artistes de tot tipus dedicat per complet al món de la creació.

Tot i que bàsicament se’l coneix com a grup teatral, el cert és que compta en el seu haver amb una variada producció en els camps més dispars. Dissenys, discos, llibres, projectes festius, pel·lícules, vestuari, materials pedagògics o sèries de televisió són algunes de les diferents activitats que l’equip ha anat desenvolupant.

Qualsevol lloc pot servir com a escenari (un carrer, una plaça, tot un barri, un riu, un prat, l’ Aqüeducte de Segòvia, l’Estadi Olímpic, l’estació de metro de Times Square o el llac de Banyoles), qualsevol element pot ser dramatitzat (un vas de llet, un llit, un capgròs…) i qualsevol tipus de llenguatge (mim, clown, comedia dell’arte, titelles…) és perfectament vàlid, per tal d’arribar a l’espectador, sense establir distinció d’edat.

Des dels seus orígens a l’any 1971, Comediants ha estat unit al que podem definir com esperit festiu de l’existència humana. Totes les nostres creacions s’inspiren en símbols, mites, rituals i cerimònies paganes, populars, religioses o iniciàtiques que celebren el pas cíclic dels humans damunt la Terra.

Per tant les nostres representacions i espectacles van més enllà del fet purament teatral o musical i busquen reactivar les profundes arrels festives que ens cohesionen com a espècie i ens connecten amb la natura de la qual formen part. Així hem anat creant un mètode de treball en el que no existeixen possibles limitacions.

LA FURA DELS BAUS 

És excentricitat, innovació, adaptació, ritme, evolució i transgressió. Aquesta essència tan pròpia i única la va portar a ser pionera en reconceptualitzar dos dels aspectes més importants de tot art dramàtic: l’espai i el públic. Així doncs, respectivament, van redefinir l’espai d’actuació -traslladant-ho a espais no convencionals- i van canviar de passiu a actiu el paper del públic, trencant d’aquesta manera la “quarta paret”.

La inquietud i la necessitat constant d’explorar noves tendències artístiques han desenvolupat, mitjançant un procés de creació col·lectiva, un llenguatge, un estil i una estètica propis. El que avui en dia s’anomena “llenguatge furero”, que han sabut portar a diferents gèneres artístics: l’art escènic, l’òpera, el cinema o el macroespectacle.

La capacitat d’unir i adaptar carnalitat i misticisme; naturalesa i artifici; grolleria i sofisticació; primitivisme i tecnologia, en cadascun dels seus espectacles, ha aconseguit l’èxit i el prestigi internacional de La Fura dels Baus.