Personal i les seves funcions


Personal i les seves funcions

Actor -a actriu: Persona encarregada d’interpretar els personatges d’una obra teatral.
Apuntador -a: Persona que dicta el text teatral als actors i actrius durant la representació.
Attrezzista: Persona responsable de l’attrezzo.
Coreògraf -a: Persona que prepara i dirigeix els balls d’un espectacle.
Encarregat -ada de so: Persona tècnica responsable dels elements sonors de la representació, com ara la música i altres efectes sonors.
Encarregat -ada de vestuari (sastreria): Persona responsable del disseny i confecció dels vestits dels actors i les actrius.
Escenògraf -a: Persona encarregada de dissenyar i preparar l’escenografia de la representació.
Il·luminador -a: Persona responsable de la il·luminació de cada escena.
Tramoista: Persona encarregada de la tramoia (mitjans mecànics per fer els canvis d’escenografia, efectes especials, etc.).
Director -a: És el màxim responsable de tot el procés de creació. Durant la creació del espectacle dirigirà els actors i exposarà les seves propostes a la resta del equip artístic.
Figurista: Dissenya el vestuari de l’actor que farà fàcilment identificable el personatge representat.
Productor -a: És la persona o empresa que porta els recursos necessaris perquè l’obra pugui tirar endavant. Vetlla perquè la producció es desenvolupi d’acord amb els recursos de que es disposen i tinguin beneficis. Per aquest motiu, té un equip de producció i la seva funció és la d’administrar els recursos de què disposa, tant econòmics com humans.
Imagen

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Parts del Teatre

Imatge
Parts del Teatre Attrezzo:   Conjunt d’accessoris de decoració, de mobiliari, etc. que s’utilitzen en una escenografia. Bambolina:   Cadascuna de les bandes de tela o de paper pintades que, penjades del sostre d’un escenari, formen la part superior d’una decoració figurant un sostre, branques pintades, el cel… També serveixen per dissimular la barra de focus de sobre l’escenari. Bastidors:   Teles o papers pintats que es posen a banda i banda de l’escenari i que formen part d’una decoració teatral. Entre bastidors, d’amagat del públic. Boca:   L’obertura que deixa el marc d’un escenari. Camerino:   Cadascuna de les cambres destinades als actors i actrius per vestir-s’hi, reposar-hi, etc. Decorat:   Imatge pintada sobre tela o paper que representa el lloc on s’esdevé l’acció de l’obra. Escena:  Lloc o part del teatre on es representa l’obra, l’espectacle teatral. Escenari:   Part del teatre on es desenvolupa l’acció dramà...
Més informació

Teatre als Estats Units

Imatge
Broadway Aquesta zona és un dels llocs d'Estats Units on es concentren major nombre d'establiments de diversió i espectacles, amb grans teatres, petites sales de varietats, restaurants, cinemes i bars. Des de la dècada de 1980, la ciutat de Nova York ha intentat que es produeixi un nou ressorgir de l'activitat teatral al districte de Broadway. També tenen la seva seu el Centre Lincoln per a les Arts Escèniques i la Universitat de Columbia (1754). És un dels carrers comercials més importants de la ciutat de Nova York, s'estén seguint un eix nord-sud. dissenyada pels holandesos al començament de segle XVII, ha anat creixent a partir d'aquest petit assentament que els seus primers pobladors van establir a l'extrem meridional de l'illa de Manhattan. Avuí ocupa una extensió de 27 km, fins a arribar al límit septentrional de la ciutat, al districte de l'Bronx. Travessa la part baixa de Manhattan, districte financer per excel·lència, i ruta tradiciona...
Més informació

Història del Teatre Musical

Imatge
Història del Teatre Musical Antiguitat i Edat Mitjana El teatre musical a Europa data des de l'antiga Grècia, que incloïa música i dansa a les seves comèdies i tragèdies ja al segle V aC. Tant Èsquil i Sòfocles componien la música que acompanyava les seves obres i coreografiaven  els balls del cor. A les comèdies romanes de Plauet al segle III aC s'incloïen cançons i rutines de dansa realitzades amb orquestracions. Els romans, a més, van incloure innovacions tècniques: per exemple, per fer els passos de ball més audibles en els grans teatres a l'aire lliure, els actors posaven unes peces metàl·liques nomenades " sabilla" a les sabates (les primeres sabates de claquè). A l'Edat Mitjana, el teatre a Europa consistia en comediants itinerants i petites companyies d'actors que cantaven i oferien comèdia de slapstick. Posteriorment es van crear els misteris,  els quals ensenyaven una història bíblica en diverses parts. Diversos escenaris amb rode...
Més informació