Evolució del Teatre Català


Evolució del Teatre Català


-En l’època medieval la majoria del teatre que es representava era religiós. Generalment les representacions eren cantades amb escenes simultànies i en les que integraven el públic en l’espectacle. A partir de l’època medieval l’art dramàtic català es va refugiar en els espectacles populars i el teatre culte es feia en castellà. La vinguda del barro va fer triomfar el models teatrals castellans del anomenat Segla d’Or i al país Valencia es va estendre el teatre en aquesta llengua.

Al segle XVII un dels personatges a destacar és Francesc Fontanella, el qual va imposar teatre català a traves dels joglars. L’unica peça que esta parcialment conservada de Fontanella és “La comèdia famosa de la gloriosa Vergue i Martir Santa Bàrbara”, el 1617.
La derrota a la guerra de Successió, en el segle 18, va fer que es tanquessin els espais teatrals i es va tornar a imposar el castellà.

A les darreries del segle XVIII a Barcelona i Valencia es van posar de moda les representacions privades. Les finalitats d’aquestes representacions tenien un propòsit polític i propagandista (que fa propaganda de una ideologia o política).

En els anys 50 i 60 Frederic Soler també anomenat Pitarra, va fer tornar aparèixer el teatre català, a partir d’uns espais anomenats Tallers. Pitarra es va fer famós per seu humor en parodies com “La botifarra de la llibertat”. Al 1867 Pitarra es va consagrar com el gran autor teatral català del segle XIX. Després va iniciar la producció de drames romàtics.

Entre el període de romanticisme i realisme Angel Guimerà va guanyar els jocs florals 1877. Mes tard va fer obres en català de gran èxit com Pólvora, Terra Baixa, i la Festa del Blat.










Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Teatre als Estats Units

Imatge
Broadway Aquesta zona és un dels llocs d'Estats Units on es concentren major nombre d'establiments de diversió i espectacles, amb grans teatres, petites sales de varietats, restaurants, cinemes i bars. Des de la dècada de 1980, la ciutat de Nova York ha intentat que es produeixi un nou ressorgir de l'activitat teatral al districte de Broadway. També tenen la seva seu el Centre Lincoln per a les Arts Escèniques i la Universitat de Columbia (1754). És un dels carrers comercials més importants de la ciutat de Nova York, s'estén seguint un eix nord-sud. dissenyada pels holandesos al començament de segle XVII, ha anat creixent a partir d'aquest petit assentament que els seus primers pobladors van establir a l'extrem meridional de l'illa de Manhattan. Avuí ocupa una extensió de 27 km, fins a arribar al límit septentrional de la ciutat, al districte de l'Bronx. Travessa la part baixa de Manhattan, districte financer per excel·lència, i ruta tradiciona
Més informació

Història del Teatre Musical

Imatge
Història del Teatre Musical Antiguitat i Edat Mitjana El teatre musical a Europa data des de l'antiga Grècia, que incloïa música i dansa a les seves comèdies i tragèdies ja al segle V aC. Tant Èsquil i Sòfocles componien la música que acompanyava les seves obres i coreografiaven  els balls del cor. A les comèdies romanes de Plauet al segle III aC s'incloïen cançons i rutines de dansa realitzades amb orquestracions. Els romans, a més, van incloure innovacions tècniques: per exemple, per fer els passos de ball més audibles en els grans teatres a l'aire lliure, els actors posaven unes peces metàl·liques nomenades " sabilla" a les sabates (les primeres sabates de claquè). A l'Edat Mitjana, el teatre a Europa consistia en comediants itinerants i petites companyies d'actors que cantaven i oferien comèdia de slapstick. Posteriorment es van crear els misteris,  els quals ensenyaven una història bíblica en diverses parts. Diversos escenaris amb rode
Més informació