El món teatral

Evolució del Teatre Català -En l’època medieval la majoria del teatre que es representava era religiós. Generalment les representacions eren cantades amb escenes simultànies i en les que integraven el públic en l’espectacle. A partir de l’època medieval l’art dramàtic català es va refugiar en els espectacles populars i el teatre culte es feia en castellà. La vinguda del barro va fer triomfar el models teatrals castellans del anomenat Segla d’Or i al país Valencia es va estendre el teatre en aquesta llengua. Al segle XVII un dels personatges a destacar és Francesc Fontanella, el qual va imposar teatre català a traves dels joglars. L’unica peça que esta parcialment conservada de Fontanella és “La comèdia famosa de la gloriosa Vergue i Martir Santa Bàrbara”, el 1617. La derrota a la guerra de Successió, en el segle 18, va fer que es tanquessin els espais teatrals i es va tornar a imposar el castellà. A les darreries del segle XVIII a Barcelona i Valencia es van pos

Personal i les seves funcions Actor -a actriu:  Persona encarregada d’interpretar els personatges d’una obra teatral. Apuntador -a:  Persona que dicta el text teatral als actors i actrius durant la representació. Attrezzista:  Persona responsable de l’attrezzo. Coreògraf -a:  Persona que prepara i dirigeix els balls d’un espectacle. Encarregat -ada de so:  Persona tècnica responsable dels elements sonors de la representació, com ara la música i altres efectes sonors. Encarregat -ada de vestuari (sastreria):  Persona responsable del disseny i confecció dels vestits dels actors i les actrius. Escenògraf -a:  Persona encarregada de dissenyar i preparar l’escenografia de la representació. Il·luminador -a:  Persona responsable de la il·luminació de cada escena. Tramoista:  Persona encarregada de la tramoia (mitjans mecànics per fer els canvis d’escenografia, efectes especials, etc.). Director -a:  És el màxim responsable de tot el procés de creació. Durant la creac