Història del teatre

Història del teatre

La majoria dels estudis consideren que els orígens del teatre s'han de buscar en l'evolució dels rituals màgics. Alguns, relacionats amb la caça, igual que les pintures rupestres, o amb la collita agrícola, barrejats amb altres arts escèniques com la música i la dansa, van desembocar en autèntics espectacles dramàtics amb què es rendia culte als déus i s'expressaven els principis espirituals de la comunitat. Aquest caràcter és un factor comú de l'aparició del teatre en totes les civilitzacions.

A l'antic Egipte, a mitjans del segon mil·lenni abans de l'edat cristiana, es representaven ja drames sobre la mort i resurrecció d'Osiris. Es comença el teatre per mitjà de màscares i dramatitzacions amb elles. El teatre sorgeix com a lloc públic per al culte i representació de mites a Egipte, com després es farà amb els actes sacramentals medievals.

En el curs del segle V aC, durant l'edat clàssica de Grècia, es van establir els models tradicionals de la tragèdia i la comèdia, i els dramaturgs Èsquil i Sòfocles van afegir respectivament un segon i tercer actor a l'acció, la qual cosa hi va donar una complexitat que feia necessària la creació de grans escenaris. Per això es van edificar grans teatres de pedra, entre els quals cal citar l'encara conservat d'Epidaure (Grècia) en el segle V aC, capaç d'albergar unes 12.000 persones.