El món teatral

Parts del Teatre Attrezzo:   Conjunt d’accessoris de decoració, de mobiliari, etc. que s’utilitzen en una escenografia. Bambolina:   Cadascuna de les bandes de tela o de paper pintades que, penjades del sostre d’un escenari, formen la part superior d’una decoració figurant un sostre, branques pintades, el cel… També serveixen per dissimular la barra de focus de sobre l’escenari. Bastidors:   Teles o papers pintats que es posen a banda i banda de l’escenari i que formen part d’una decoració teatral. Entre bastidors, d’amagat del públic. Boca:   L’obertura que deixa el marc d’un escenari. Camerino:   Cadascuna de les cambres destinades als actors i actrius per vestir-s’hi, reposar-hi, etc. Decorat:   Imatge pintada sobre tela o paper que representa el lloc on s’esdevé l’acció de l’obra. Escena:  Lloc o part del teatre on es representa l’obra, l’espectacle teatral. Escenari:   Part del teatre on es desenvolupa l’acció dramàtica i on es col·loca l’escenografia. Esce

N’hi han 3 tipus de gènere Tragèdia: La tragèdia és una obra que representa una acció humana desastrosa que sovint acaba en mort. La història tràgica imita accions humanes referides al sofriment dels personatges i a la pietat, fins al moment del reconeixement dels personatges entre si o de la presa de consciencia del origen del mal. Exemple d’autor: Orestie, d’Èsquil. Comèdia: Els personatges són de condició inferior. El desenllaç és feliç i la seva finalitat es provocar riure a l’espectador, tot el contrari a al tragèdia. La comèdia es el lloc de tots els pensaments possibles contra l’angoixa. Exemple d’autor: l’Estiueig, de Carlo Goldoni . Drama: És un gènere seriós que parteix del realisme textual i escènic i posa a l’escenari temes de l’època del autor, perquè vol produir un efecte d’il·lusió i d’autenticitat. Generalment el concepte drama va acompanyat d’adjectius com drama històric, burges, romàntic, simbolista, modern. Exemple:

Història del teatre La majoria dels estudis consideren que els orígens del teatre s'han de buscar en l'evolució dels rituals màgics. Alguns, relacionats amb la caça, igual que les pintures rupestres, o amb la collita agrícola, barrejats amb altres arts escèniques com la música i la dansa, van desembocar en autèntics espectacles dramàtics amb què es rendia culte als déus i s'expressaven els principis espirituals de la comunitat. Aquest caràcter és un factor comú de l'aparició del teatre en totes les civilitzacions. A l'antic Egipte, a mitjans del segon mil·lenni abans de l'edat cristiana, es representaven ja drames sobre la mort i resurrecció d'Osiris. Es comença el teatre per mitjà de màscares i dramatitzacions amb elles. El teatre sorgeix com a lloc públic per al culte i representació de mites a Egipte, com després es farà amb els actes sacramentals medievals. En el curs del segle V aC, durant l'edat clàssica de Grècia, es van es

El Teatre També anomenat art dramàtic és un art espectacular que produeix   obres teatrals presentades directament davant o amb el públic, en un mateix espai i en directe. A l'obra teatral, un o més personatges tenen almenys un objectiu immediat i gairebé sempre almenys un conflicte dramàtic, que pot ser intern i extern. Avui dia les arts escèniques són una de les poques formes d'art en què l'artista i qui gaudeix de l'obra es miren cara a cara, al mateix espai i en directe. El teatre ha estat i continua estant lligat, de vegades barrejat, amb altres arts escèniques, com per exemple el circ.

Deixem per finalitzat el Blog dels nadons ja que a partir de l'any l'evolució de l'ésser humà és més lenta, i poder es podria fer pesat. Per tant decidim iniciar un altre projecte. Un agraïment als lectors